tovallola iaia

La iaia i la abuela

Avui vull fer un petit homenatge a les dones de la meva tribu, les mestres del ganxet.
Elles eren la meva àvia materna, la iaia Encarna i la meva àvia paterna, la abuela Pura.

La iaia Encarna era una dona molt tímida, molt ficada cap a dins. Va néixer a Almeria i amb 14 anys va migrar a Catalunya i es va instal·lar a Mollet del Vallès. No tenia estudis i es va posar a treballar a ‘la fàbrica’. Una empresa tèxtil. No va saber llegir ni escriure fins que l’avi Sisco li va ensenyar amb ajuda dels diaris. Però sabia teixir com ningú, va aprendre per intuïció i per observació. Fins al punt que en la seva vellesa amb 80 anys, quan gairebé no

veia com enfilar l’agulla, va fer tot un pessebre de ganxet, inventat, sense patrons, ni webs, ni pinterest, ni instagram, per intuïció. Amb els anys l’han anomenat amigurumis… ella els hi va dir ninots de ganxet.

D’ella guardo moltes peces, una bossa pel pa, un drap de cuina tot a ganxet, uns agafadors de cuina, un cobrellit impressionant fet de fil egipci blanc, unes tovalloles molt roses ❤… I molts draps de cuina que no eren sinó teles que aprofitava, els posava una punta i ja estava el drap de cuina llest! i aquesta nina, que no és ni bonica, ni perfecta, però és Juanita Banana? , i m’ha acompanyat els últims trenta anys ….

juanitabananatovallola iaia

I l’àvia Pura, era tot l’oposat a la iaia. L’àvia era una dona molt avançada a la seva època. Tant avançada que quan als 83 anys es va aparellar amb un senyor, alguns dels seus fills no ho van entendre. L’àvia va néixer a Múrcia, com deia ella, a Múrcia capital. Era modista, cosia per a la gent que en aquella època podia permetre comprar la roba feta a mida. D’ això en presumia molt. Era una modista fantàstica i molt cotitzada. Va passar una guerra i una postguerra, i com molta gent en aquella època, va acabar vivint a Mollet del Vallès. Allà va continuar treballant com a modista en una de les botigues més fines. Va ser només en la vellesa quan va agafar els ganxets. D’ella només guardo aquest joc de tovalloles, que em va fer quan ja quasi no hi veia. El color, el patró i el brodat de les inicials, tot va ser idea seva. Algun dia les estrenaré…???

tovalloles de la abuela

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ir arriba